“Tamazgha” és un neologisme que fa referència al territori en el que van viure, i viuen, els pobles autòctons del Nord d’Àfrica, coneguts com a amazics, berbers o berberiscos. D’aquí que aquest territori sigui conegut també com a “Berberia”.
“Tamazgha” en llengua berber o tamazic significa “el país dels amazics”, i és la denominació emprada pel moviment de reivindicació amazic en contraposició al terme arabcentrista “Magreb”.
Per a definir els límits del que històricament va ser el territori amazic, o el que és el mateix, Tamazgha, es tenen en compte els següents trets o elements comuns: les pintures rupestres, la ceràmica dels túmuls funeraris, l’escriptura líbica (molt semblant al tifinagh) i la toponímia.
És per això que podem dir que Tamazgha s’ubica històricament en els actuals estats:
- Marroc: el Rif, l’Atles i el Souss
- Algèria: l’Aurès, la Cabília, el Mzab i l’Ahaggar
- Espanya: Illes Canàries
- Tunísia: Illa de Jerba, Matmata i Krumirie
- Líbia: majoritàriament el djebel Nefussa i Tibesti
- Egipte: oasi de Siwa
- Mali: nordest
- Níger: nordest
- Mauritània: tribus assentadas en les rodalies de Nouakchott
- Txad: espais nòmades imprecisos a la regió fronterera entre Líbia i Níger
- Burkina Faso: una petita franja al nord
Els governs d’aquests països, els mal anomenats governs del Magreb, han practicat des de la seva independència una severa política d’arabització i d’islamització forçosa, negant-lis als amazics l’existència i la visualització a la vida social, cultural i política dels seus països d’origen.
Aquest fet, juntament amb els segles de colonització, arabització i islamització, a l’èxode de l’àmbit rural a l’urbà i a la diàspora europea, ha provocat que avui dia les regions de parla tamazic hagin quedat reduïdes a zones muntanyoses, desèrtiques i allunyades dels centres de poder. Si a més, tenim en compte que gran part de la comunitat amaziga s’ha assimilat i s’identifica com a àrab, musulmana, magrebí, algeriana, etc. oblidant que forma part d’una identitat lingüística, ètnica i històrica comuna, relegant a l’ostracisme la seva llengua i la seva cultura, podem entendre perquè els historiadors i antropòlegs es preguntes sobre el futur de la identitat amaziga i no poden elaborar un mapa precís d’ella.
